Cadira de pilotatge
(sellette de pilotage, vario seat)
La "cadira de pilotatge" és un arnés de
parapent
provist
d'una fusta o placa de policarbonat de seient (com la majoria)
però amb la
diferència de que les bandes estan ancorades per sota aquesta
placa. Una "cadira de pilotatge" és distingeiex perquè no
hi ha mosquetons principals, i les bandes es fixen directament a sota
la cadira.
El concepte fou aplicat als primers parapents i va tenir bastant
d'èxit cap a 1990, especialment en els parapents del fabricant
"ITV International Technique Voilerie" on tots els seus models (excepte
els bàsics) en portaven.
El sistema és senzill i intuitiu: inclinant el pes cap endavant
es transfereix el pes a les bandes davanteres i l'ala accelera (igual
que aplicar el pedal de l'accelerador clàssic), aplicant el pes
enrera l'ala agafa mes incidència i es ralentitza, inclinant el
pes a un costat o l'altre l'ala gira cap aquell costat. La
combinació d'aquest quatre moviments en una cadira ben regulada
al pilot i a l'ala produeix un control molt efectiu sobre l'ala i una
sensació de vol molt suau i plaent.
Si la cadira està mal regulada, l'ala no es gaire estable
aerodinàmicament i a més trobem turbulencia forta,
llavors pot ser difícil de controlar el parapent, i tenir
problemes com ara plegades per tenir l'ala massa picada o
pèrdues per calar massa lent en la posició frenada.
Aquesta dificultat i el fet de que els parapents amb cadira de
pilotatge tingueren menys sortida comercial va portar progresivament al
seu abandonament.
Ha plogut bastant des de 1992 en que el campió Robbie Whitall va
guanyar el mundial de parapent, precisament fent fervir una "Firebird
Ninja" provista de cadira de pilotatge.
Des del Laboratori creiem que és possible i interessant tornar a
adaptar cadires de pilotatge a alguns parapents actuals de classe
Standard, 1, ó 1-2, i estem duent recerques en aquest sentit.
Des de la posició neutre fins a la màxima picada,
és molt fàcil transformar el moviment de la cadira en
l'equivalent per l'accelerador. El rang entre la posició neutre
i el màxim angle d'incidència és el que cal
estudiar amb detall i posar cintes de limitació de mode que no
deixi el parapent en pèrdua. D'altra banda és mes facil
adaptar cadires de pilotatge a parapents de tres bandes, que de quatre,
com son la majoria de parapents actuals.
Fig 1. Principi
geomètric d'una cadira de pilotatge de tres bandes
Fig 2. Principi
de funcionament d'una cadira de tres bandes provista de
cinta limitadora
per gran angles
d'incidència (tipus ITV Meteor)
tornar a Laboratori d'envol