Autogir de vol lliure
Els
autogirs
El primer autogir va ser construit l'any 1923 per l'enginyer de camins Juan de la Cierva.
El principi de l'autogir ja existia prèviament a la natura i el podem veure per exemple a les llavors de certs arbres de jardí. Aquestes llavors tenen el pinyol a un extrem i una ala a la resta. Al caure de l'arbre, comencen a girar en un eix vertical al voltant del seu centre de masses (el pinyol) i a l'adquirir velocitat relativa respecte de l'aire l'ala crea sustentació i equilibra parcialment el pes del pinyol. Arrossegada pel vent o per corrents ascendents la llavor pot viatjar en autorrotació i sense cap motor a quilòmetres de distància...
Els acròbates del parapent saben com fer entrar en autorotació els parapents més allargats, maniobra anomenada normalment "helicòpter" encara que en realitat s'hauria d'anomenar "autogir". La velocitat vertical de caiguda de la maniobra es relativament baixa, però en parapent el pilot està sotmès a una rotació contínua i un perill de plegada i de twist que no es pot mantenir per molt de temps.
Aquest principi ha estat aplicat amb èxit a autogirs amb motor, que provistos amb una propulsió horitzontal poden desplaçar-se amb facilitat amb o sense vent, estant el rotor principal girant completament lliure en autorotació i sense cap transmissió del motor. Cal aclarir que els autogirs de motor disposen d'una petita transmissió de força del motor principal al rotor principal només en la fase de posada en marxa, per donar velocitat angular a les pales fins adquirir les revolucions per minut necessàries per l'envol. Aquesta transmissió (pre-llançador) és opcional i alguns autogirs ultralleugers senzills es prellacen donant un impuls inicial al rotor amb les mans i esperant que el vent relatiu meteorològic, o adquirit amb la carrera, dóni les revolucions necessàries.
El primer autogir va ser construit l'any 1923 per l'enginyer de camins Juan de la Cierva.
El principi de l'autogir ja existia prèviament a la natura i el podem veure per exemple a les llavors de certs arbres de jardí. Aquestes llavors tenen el pinyol a un extrem i una ala a la resta. Al caure de l'arbre, comencen a girar en un eix vertical al voltant del seu centre de masses (el pinyol) i a l'adquirir velocitat relativa respecte de l'aire l'ala crea sustentació i equilibra parcialment el pes del pinyol. Arrossegada pel vent o per corrents ascendents la llavor pot viatjar en autorrotació i sense cap motor a quilòmetres de distància...
Els acròbates del parapent saben com fer entrar en autorotació els parapents més allargats, maniobra anomenada normalment "helicòpter" encara que en realitat s'hauria d'anomenar "autogir". La velocitat vertical de caiguda de la maniobra es relativament baixa, però en parapent el pilot està sotmès a una rotació contínua i un perill de plegada i de twist que no es pot mantenir per molt de temps.
Aquest principi ha estat aplicat amb èxit a autogirs amb motor, que provistos amb una propulsió horitzontal poden desplaçar-se amb facilitat amb o sense vent, estant el rotor principal girant completament lliure en autorotació i sense cap transmissió del motor. Cal aclarir que els autogirs de motor disposen d'una petita transmissió de força del motor principal al rotor principal només en la fase de posada en marxa, per donar velocitat angular a les pales fins adquirir les revolucions per minut necessàries per l'envol. Aquesta transmissió (pre-llançador) és opcional i alguns autogirs ultralleugers senzills es prellacen donant un impuls inicial al rotor amb les mans i esperant que el vent relatiu meteorològic, o adquirit amb la carrera, dóni les revolucions necessàries.
Diferència
amb els helicòpters
Els helicòpters per avançar cap endavant necessiten inclinar el pla del rotor principal per sota de l'horitzontal, per crear un força que impulsi cap endavant agafant l'aire de dalt cap abaix amb l'ajuda d'un motor al rotor principal. No seria possible fer un helicòpter de vol lliure. En canvi els autogirs volen normalment amb el pla del rotor amb un angle per sobre de l'horitzontal de manera que és l'aire que incideix per sota del rotor el que manté el moviment de les pales. Cal dir que els helicòpters disposen d'un sistema de seguretat que en cas de parada de motor desconnecta la transmissió principal, inverteix l'angle d'incidència de les pales (sense invertir el sentit de la rotació) i el fa entrar en autorotació permetent un aterratge de planeig.
Autogirs de vol lliure
És l'observació del funcionament dels autogirs ultralleugers a principis dels 90, en particular del model Mach-10 de Sallén Aviación el que em va portar a pensar que perquè no eliminar el motor i bastidor i sutituir-ho per un triangle i una quilla d'ala delta?. Es conegut que una aventatja dels autogirs ultralleugers és que en cas de parada de motor continuen en autorotació, de fet, amb el motor a ralentí es gairebé com si no tinguessin propulsió. Així doncs la idea d'un autogir de vol lliure sorgeix amb relativa naturalitat.
Els helicòpters per avançar cap endavant necessiten inclinar el pla del rotor principal per sota de l'horitzontal, per crear un força que impulsi cap endavant agafant l'aire de dalt cap abaix amb l'ajuda d'un motor al rotor principal. No seria possible fer un helicòpter de vol lliure. En canvi els autogirs volen normalment amb el pla del rotor amb un angle per sobre de l'horitzontal de manera que és l'aire que incideix per sota del rotor el que manté el moviment de les pales. Cal dir que els helicòpters disposen d'un sistema de seguretat que en cas de parada de motor desconnecta la transmissió principal, inverteix l'angle d'incidència de les pales (sense invertir el sentit de la rotació) i el fa entrar en autorotació permetent un aterratge de planeig.
Autogirs de vol lliure
És l'observació del funcionament dels autogirs ultralleugers a principis dels 90, en particular del model Mach-10 de Sallén Aviación el que em va portar a pensar que perquè no eliminar el motor i bastidor i sutituir-ho per un triangle i una quilla d'ala delta?. Es conegut que una aventatja dels autogirs ultralleugers és que en cas de parada de motor continuen en autorotació, de fet, amb el motor a ralentí es gairebé com si no tinguessin propulsió. Així doncs la idea d'un autogir de vol lliure sorgeix amb relativa naturalitat.
Vegeu aquí una idea primitiva de 1990 al respecte:
Autogir Nitsch
Anys després he contactat amb l'alemany Stephan Nitsch, especialista en la reproducció de les ales rígides de l'Otto Lilienthal, que va estar experimentant amb un prototipus a escala real construit cap a 1983 segons es detalla a la seva web. A la web s'hi troba un document pdf molt interessant explicatiu de l'aparell i també un video de les probes realitzades.
Autogir Nitsch
Morozov rotorplane i altres
"Rotorplane" del rus Vitaliy.S.Morozov:
La idea es
similar a l'Augiro
Nitsch, però amb diseny bipala enlloc de tripala. L'aventatge es
que te previst un sistema prellançador amb coets a les puntes de
les ales (sistema opcional per iniciar la rotació en el
cas de que no hi hagi vent) i sembla que disposa d'un mecanisme per
variar el pas de rotor, es a dir la incidència de les pales.
L'estructura sembla pensada per protegir el pilot de les pales, i
aquestes semblen prou altes com per evitar contactes amb el
terra. El sistema d'envol, vol i aterratge es semblant al d'una ala
delta. Ara, amb un autogir es te la gran aventatge de que l'autogir no
entra en pèrdua al disminiur la seva velocitat a zero ja que les
ales continuen girant respecte el vent. Es veuen les fotos d'un
prototipus de 1984. Al text s'indica que el rendiment de l'aparell es
semblant al d'una ala delta, però cal considerar que es refereix
a principis dels 80. I cal considerar que degut a la gran
resistència que ofereix el rotor no es puguin aconseguir amb
facilitat angles de planeig importants.
Autogir Fa-330 [ru]
Altres: http://twistairclub.narod.ru/kits/tales.htm
La idea d'autogir de vol lliure és teòricament possible però encara necessita desenvolupar-se.
Qui sap si algun dia canviarem els nostres parapents per un autogir de vol lliure!
Autogir Fa-330 [ru]
Altres: http://twistairclub.narod.ru/kits/tales.htm
La idea d'autogir de vol lliure és teòricament possible però encara necessita desenvolupar-se.
Qui sap si algun dia canviarem els nostres parapents per un autogir de vol lliure!
